«La meva mobilitat és reduïda. El teu civisme no hauria de ser-ho»
Et presentem testimonis reals que ens traslladen les problemàtiques amb què es troben quotidianament a l’hora de viatjar amb metro i amb bus.
Al transport públic, fes un ús correcte de les instal·lacions: als ascensors de la xarxa de metro, dona sempre prioritat a qui ho necessiti. A bord dels vehicles, cedeix els seients preferents a les persones amb mobilitat reduïda i respecta els espais reservats per a cadires de rodes.
«Tu pots anar per les escales. Jo necessito l’ascensor»
«A totes les estacions hi ha alternatives per a persones sense mobilitat reduïda ni cap tipus de discapacitat: escales de pedra o escales mecàniques. Malgrat això, massa sovint hi ha persones que prefereixen agafar l’ascensor. El problema sorgeix quan no cedeixen l’ús prioritari als que no tenim cap més opció que utilitzar l’ascensor.»
La Lorena Blanco porta una pròtesi a la tíbia.
«Tu vols seure. Jo necessito seure. Respecta els seients reservats»
«Moltes vegades, sense adonar-se’n, les persones s’asseuen als seients preferents. El problema sorgeix quan es queden hipnotitzats per la pantalla del mòbil o es fan els despistats, com si no et veiessin, i ningú no t’ofereix el seient sobre el qual tens prioritat absoluta.»
El Javier Riojano porta una pròtesi al genoll.
«Si ocupes l’espai per a cadires de rodes, jo on em poso?»
«L’espai reservat per a cadires de rodes està clarament senyalitzat. Tot i així, moltes persones hi deixen les maletes, el carretó d’anar a comprar o diferents objectes. El problema sorgeix quan hi arribo amb la cadira de rodes i ningú no sembla ser responsable de les maletes o els objectes fins que els arriba l’hora de baixar, de manera que jo no puc gaudir de l’espai destinat a cobrir les meves necessitats.»
